Alcanar.cat

Formulari de cerca

Inici Ajuntament Comunicació i premsa Notícies Miguel González, periodista: “El periodisme local és la millor forma d’obtenir informació de proximitat”

Miguel González, periodista: “El periodisme local és la millor forma d’obtenir informació de proximitat”

| Mitjans de comunicació

L’entorn natural d’en Miguel és la ràdio. Per consegüent, també per a la Milena, la gossa que l’acompanya allà on vaja. Des de ben menut, ha conreat una gran passió per aquest mitjà de comunicació. Amb el pas dels anys, les gravadores de mà donaren pas als estudis radiofònics professionals. Recentment, els premis Comunicació Tarragona 2018 l’han designat millor presentador de ràdio de l’any.

Com va rebre el reconeixement? Què significa per a vostè?

Que et reconeguin la feina ben feta fa il•lusió, però el rebo com una espenta per a seguir millorant dia a dia. El fet de compartir la professió de periodista amb ser cec et porta a agafar els premis amb pinces, però guardons com aquest, que valoren aspectes estrictament professionals, desperten una il•lusió especial. Aquests deu anys de trajectòria han estat molt intensos. Tot i això, sempre m’agrada recordar les persones que fan altres formes de periodisme. D’alguna manera, inclús, més originals.

Però l’espai “Tothom”, que presenta diàriament dins del magazín ”El Matí de Tarragona Ràdio”, sí que forma part d’un periodisme diferent, veritat?

Quan el director de Tarragona Ràdio em va plantejar fer un programa sobre el col•lectiu de persones amb discapacitats, vaig acceptar, però amb la condició que anés dirigit a tothom, no només al mateix col•lectiu. D’aquí el nom. Fer el contrari suposa segregar encara més. Vam optar per donar veu a gent que, normalment, no se sent per la ràdio. Quan vam començar molts d’oients no s’hi habituaven, però ja portem nou anys.

Les persones amb capacitats diferents tenen les mateixes oportunitats que la resta en el mercat professional? I en el món periodístic específicament?

El gran handicap de les persones amb capacitats diferents és que han de demostrar... Un currículum, recomanacions, etc., no solen ser suficients. Jo mateix, durant els meus primers dies de treball, em sentia molt observat. De periodistes amb capacitats diferents que siguin visibles, no n’hi ha molts. I, quan algun ho és, el ressò que se’n fa és enorme.

L’afició li ve de lluny. Potser algun lector encara recorda la seua jove veu a Alcanar Ràdio. De llavors ençà, quin ha estat el seu camí?

De petit sempre anava amb una gravadora a les mans. M’agradava molt escoltar la ràdio, i intentava imitar el que sentia. Quan van obrir la ràdio del poble, va coincidir amb el moment que començàvem a fer un programa a l’institut, i una cosa ens va portar a l’altra. El següent pas ja va ser marxar a Barcelona, a cursar la carrera de periodisme. Vaig fer les pràctiques a Ràdio Barcelona, a la Cadena Ser, i després vaig anar a Madrid, a l’agència Servimedia, mitjançant una beca. De Madrid ja vaig anar a Tarragona Ràdio, on estic ara mateix.

I ara, quin és el seu dia a dia? Imaginem que cada escapada a Alcanar deu ser un petit oasi enmig de les trepidants rutines periodístiques.

El ritme periodístic és preocupant. No tens ni un moment per a parar. Encara més al periodisme local, on ho toques tot. Però, realment, aquest ritme frenètic m’encanta. A Tarragona Ràdio em faig càrrec d’una part del magazín matinal, de les 11.00 a les 13.30. De tarda he d’estar pendent de l’actualitat, ja que a les 18.00 emetem un resum informatiu. I sí, jo soc molt de poble. Si una setmana no baixo, ja l’enyoro. A més a més, aquí tinc els equips d’un dels meus hobbies, que és la radioafició. Així que desconnecto de la ràdio fent ràdio. Una cosa molt paradoxal.

I justament, enguany, ha esdevingut president del Ràdio Club del Tarragonès. En què consisteix, exactament, aquest projecte?

La radioafició, avui dia, tothom la relaciona amb alguna cosa molt nostàlgica. És una altra forma de fer ràdio. Ser radioaficionat vol dir comunicar-te amb persones d’altres països utilitzant les ones de ràdio. El Ràdio Club s’està convertint en un hobby de gent molt gran. Aquest va ser un dels motius que ens va portar a decidir que el pròxim president fos algú més jove, i al final em va tocar a mi. Ara intentarem dinamitzar-lo una mica més, aprofitar més el local, explicar millor en què consisteix...

Abans ha mencionat el periodisme local, que ara està molt a l’orde del dia. Parle’ns-en una mica més.

Crec que es creu poc en el periodisme local. Escoltar la ràdio del poble, llegir el seu butlletí, revista o diari és la millor forma d’obtenir informació de proximitat. Els mitjans locals van néixer en condicions complicades, com es podia, però ara està tot molt professionalitzat i s’ha de tornar a creure en els mitjans més propers.

I què diria al jovent del poble que, com vostè en el seu moment, ara comença a introduir-se en l’àmbit periodístic?

En primer lloc, he de felicitar-lo. Quan vaig dir als meus pares que volia ser periodista, els va caure el món als peus. Hem de ser conscients que el sector està malament, però això no ens ha de desesperar. La figura del periodista ha d’existir i és molt important. S’està veient amb les xarxes socials.










Alcanar Ràdio

Butlletí Alcanar

Subscriu-te al butlletí digital

Enviant aquestes dades s'accepta nostra Política de privacitat