Alcanar.cat

Formulari de cerca

Inici Ajuntament Comunicació i premsa Notícies Homenatge als canareus deportats als camps d’extermini nazis

Homenatge als canareus deportats als camps d’extermini nazis

| Cultura

L’Ajuntament va organitzar un acte institucional en memòria de José Nos Juan, José Fabregat Chimeno, José Juan Forcadell, José Gras Barrera i Juan Nos Fibla.

Entre el 24 d’agost de 1940 i el 5 de maig de 1945, cinc canareus van viure la barbàrie dels camps d’extermini nazis. Es tracta de José Nos Juan, que va morir al camp de Gusen el 16 d’octubre de 1941; José Fabregat Chimeno, que va ser alliberat del camp de Buchenwald per l’exèrcit nord-americà l’11 d’abril de 1945; José Juan Forcadell, que va sortir el 5 de maig de 1945 del camp de Mauthausen; José Gras Barrera, que va morir l’1 de maig de 1945 al Kommando de Wöbbelin i Juan Bautista Nos Fibla (fill de José Nos), que va sortir alliberat del camp de Gusen el 22 d’agost de 1941 a petició del govern espanyol. Tots cinc i les seues famílies van ser homenatjats el 9 de març en un emotiu acte que va tenir lloc al cementeri municipal, on s’ha instal·lat un monument en la seua memòria en el qual es van depositar flors. Consisteix en un tram d’una via de tren, que representa la forma com la majoria dels deportats arribaven als camps de concentració, i en una placa amb els cinc noms.

L’acte institucional en memòria dels canareus deportats als camps d’extermini nazis va ser presidit per la consellera de Justícia, Ester Capella, que va recordar que les polítiques de memòria històrica arriben tard i va avançar que la llei de memòria històrica de Catalunya serà més ambiciosa i anirà més enllà que l’actual normativa. “Hem de felicitar l’alcalde d’Alcanar per l’acte d’avui, per posar en la memòria col·lectiva els noms de les persones vinculades als camps de concentració nazis. L’holocaust va ser jueu i del poble gitano, i després va afectar molts altres col·lectius: gais, lesbianes... I en els cas dels catalans i espanyols que hi van ser, té a veure amb el franquisme i la voluntat d’exterminar la dissidència política republicana”, va manifestar Capella.

Per la seua banda, l’alcalde d’Alcanar, Joan Roig, va manifestar que és un deure de les administracions públiques preservar el record dels deportats i va indicar que actes com aquest serveixen per a fer una societat més justa i sensibilitzar les generacions més jóvens. “A més de l’homenatge als cinc canareus deportats que van pujar al tren de l’horror, hem signat un conveni amb l’Amical de Mauthausen que ens permetrà sensibilitzar les generacions més jóvens de la barbàrie que va succeir, per a evitar que es repetisca”, va assenyalar Roig. Concretament, l’Ajuntament ha signat un conveni d’adhesió a la xarxa de prevenció i memòria del feixisme “Mai Més”, formada per centres educatius, entitats i ciutats per tal d’educar en la prevenció del feixisme des de la memòria històrica.

L’homenatge als cinc veïns d’Alcanar deportats era un homenatge “necessari” en paraules de l’historiador local Joan Baptista Beltran, que durant anys ha investigat els deportats ebrencs. “Calia retornar la dignitat als canareus deportats i les seues famílies”, va dir Beltran. La majoria dels 200 ebrencs que van ser deportats als camps d’extermini no van sobreviure al terror nazi. Aquest, però, no va ser el cas de Juan Nos Fibla, que va morir a l’abril del 2016. Era l’últim dels ebrencs deportats. Nos Fibla va exiliar-se amb son pare i, després de contraure el tifus, va estar ingressat en un hospital. En acabat, va fer cap al camp d’Angulema com a refugiat i des d’aquí va ser traslladat a Mauthausen. Va entrar al camp de concentració el 24 d’agost de 1940 amb només setze anys. Un any més tard, però, el ministre d’Afers Exteriors, Ramon Serrano Suñer, que tenia família a Alcanar, el va reclamar i, quan feia poc que l’havien traslladat al camp de Gusen, el van alliberar. No va tenir la mateixa sort son pare, que es va morir al camp de Gusen a l’octubre d’aquell mateix any.

Paral·lelament a l’acte d’homenatge al cementeri, es va poder visitar a la Cisterna del Vall l’exposició de l’Amical de Mauthausen “La deportación republicana”. La mostra exposa, des d’una perspectiva global, la deportació als camps nazis i fa referència a les característiques comunes i singulars dels deportats republicans en el conjunt de col·lectius perseguits pel feixisme.

Alcanar Ràdio

Butlletí Alcanar

Subscriu-te al butlletí digital

Enviant aquestes dades s'accepta nostra Política de privacitat