Alcanar.cat

Formulari de cerca

Inici Ajuntament Comunicació i premsa Notícies 780 aniversari de la Carta de poblament

780 aniversari de la Carta de poblament

| Cultura

El 28 de febrer de 1239, fra Hug de Folcalquer, mestre de l’Orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem al Regne d’Aragó i a Catalunya, va concedir la Carta de poblament del lloc del Canar a un grup de vint-i-un pobladors. Ara, quan es compleixen 780 anys d’aquell fet, fem una repassada a la història per a conèixer com es va fundar el que avui coneixem com a Alcanar.

Les cartes de poblament

Les cartes de poblament i franquícia són documents juridicoadministratius sorgits a mitjan segle X al territori català mitjançant els quals el rei o el senyor feudal autoritzava l’establiment de pobladors en un terme i fixava les condicions o normes a les quals havien d’ajustar-se. Aquest document constituïa l’estatut bàsic de la vida de la població cristiana que s’establia en un lloc determinat. S’hi incloïen preceptes, normatives, condicions de vida, franquícies i tot allò que permetia el desenvolupament de nuclis de població.

En el cas d’Alcanar i la rodalia, va ser l’Orde de l’Hospital, a través del seu mestre, Hug de Folcalquer, qui va concedir al nostre poble la carta de poblament l’any 1239. Fou, per tant, Hug de Folcalquer qui digué en aquest document que es poblés el lloc anomenat “Canar”.

Alcanar rebé tres cartes de poblament diferents. La primera, expedida l'any 1239, i la segona i tercera, expedides el 1252.

La Carta de poblament d’Alcanar de 1239

Alcanar va obtenir aquests privilegis el 28 de febrer de 1239, quan es va separar del terme del castell d’Ulldecona i alguns dels pobladors del castell van decidir establir-se a Alcanar.

Va ser en aquesta data quan fra Hug de Folcalquer va atorgar la Carta de poblament del lloc del Canar a un grup de vint-i-u pobladors, donant-los les terres i tot el que continguessen: arbres, bèsties i aigües, tant dolces com salines. Aquest document concedia un seguit de privilegis per tal de colonitzar zones despoblades o poc habitades però d’interès econòmic o estratègic, durant la conquesta feudal.Va ser en aquesta data quan fra Hug de Folcalquer va atorgar la Carta de poblament del lloc del Canar a un grup de vint-i-u pobladors, donant-los les terres i tot el que continguessen: arbres, bèsties i aigües, tant dolces com salines. Aquest document concedia un seguit de privilegis per tal de colonitzar zones despoblades o poc habitades però d’interès econòmic o estratègic, durant la conquesta feudal.

La carta de poblament de 1239 estava formada, en primer lloc, pel protocol d'invocació: Ad honorem Dei omnipotentis Patris et Filii et Spiritus Sancti amen.
En segon lloc, per la intitulació, que feia palesos els noms dels atorgants i dels divisores, i què se'ls atorga: <<Notum sit presentibus atque posterioris quod nos frater Hugo de Fulalcher, magister sancte domus Hospitalis in regno Aragonie et Catalonie et castellani Emposte, habito consilio et plena deliberatione nostrorum fratum, videlicet fratris Raimundi de Savellá [...]>>.

La intitulació feia referència als testimonis (Pere Ferrer, Guillem de Forcadell, Gerard Domènech i Pere de Miralles), als divisores o representants dels futurs colons (Bernat de Terraçola, Pere de Vallsera, Ramon de Safont, Martí Casals i Ramon Llop) i a la resta de presents. Prosseguia amb el nom de l'atorgant (fra Hug de Folcalquer, castellà d'Amposta i màxima autoritat) i la resta de persones que van participar-hi (Pere de Savella, Ramon de Savella, Bernat Cabra, Bernat Gelida, Garcia Esparre, Esteve de Prades, Esteve de Salla i Bernat de Sis). Se'ls donà un territori, la categoria del qual es va ometre al document, que, per tant, no indica de quin tipus és. Aquest territori s'anomenà “Canar”.

En tercer lloc, el cos, què s'explicaven les condicions de la donació, quina delimitació tenia, el contracte de vassallatge,etc: <<Unde vobis XXi populatoribus et vestris successoribus, in perpetuum, dictum locum tai forma donamus quod ibi staticham faciatis. Donamus etiam vobis montes et planas […]>>.

El cos o nuc del document comença amb la cessió per part de l'Orde de l'Hospital als repobladors i als seus descendents del terreny, de tots els béns públics i naturals i de tot el que això comprenia (la caça, el pasturatge, la recol•lecció de fruits, la pesca...) de forma lliure i franca. Alcanar restava delimitat des de la punta de Benifallim fins al riu d'Ulldecona, des de la serra del Montsià fins a la vall de Pins, i des d'aquí fins a la mar. Pel que fa als preceptes jurídics relatius a matèries de dret privat i penal, Alcanar havia d'obeir els costums del castell d'Ulldecona.

A l’últim, hi havia l'escatocol, en què constava la data d'escriptura del document i les signatures dels participants, per a que aquest tingués validesa:
<<Actum est hoc pridie Kalendis martii, anno Mo CCo XXXVIIIo.
>>Sig+ne fratris Hugonis de Fulcalquer, castellani Emposte.
>>Sig+ne Raimundi de Sanella, preceptoris Emposte et Ulldecona.>>

El document fou expedit el 28 de febrer de 1239. El signaven els atorgants i els testimonis, i acabava amb la signatura del notari d'Ulldecona.

La colonització era necessària per a que es cultivessen les terres i l'Orde pogués recollir les rendes pertinents per a traure'n benefici, ja que, encara que gaudissen de drets sobre els terrenys, la dominació s'exercia sobre persones, i no pas sobre la terra. Tot i que al document no apareixen descrites les taxes, és ben segur que els colons van haver de pagar-ne, com per exemple el delme i les primícies. Mentre que el delme era una porció invariable (desena part de la collita), la primícia podia variar entre l’onzena part de la collita o els primers fruits.

En opinió de la historiadora Maria Bonet Donato, les cartes de poblament solament regularitzaven les relacions de vassallatge. Dona suport a la seua hipòtesi amb el document de 1243 en què Pere de Montcada renunciava als seus drets sobre Ulldecona, que eren el monopoli sobre <<els forns, les joves, tragines, batutes, els censos, els usatica, les pernae, els servicis, les questias, peitas, peatges, la lezda, ademprios, els placita, els stacamenta et firmamenta, toltas, forcias, nemora, garrices, carneratges, caceries, hosts i cavalcades, bovatge, monedatge i les entrades i sortides>>.

Els primers pobladors

L’any 1252, tres d’aquells pobladors (Bernat de Terraçola, Guillem Daroca i Guillem de Castellolí) donen als seus veïns un vilar del qual eren propietaris per a que poguessen construir-hi el poble.

Aquell mateix dia, l’11 de maig, el comanador d’Amposta confirma la donació i accepta el lloc decidit per a fundar el poble d’Alcanar amb la sola condició que els seus habitants tinguessen casa coberta el dia de Nadal. El lloc decidit era un tossal, situat concretament on avui es troba l’església  (construïda a la segona meitat del segle XVI) i els carrers que l’envolten, com de fet ho demostra la seua tortuositat, conservada fins a l’actualitat.

En conseqüència, el Cap d’Any de 1253 la Corona d’Aragó tenia un nou poble en el si dels seus territoris. A partir d’aquell moment els seus destins correrien paral·lels.

Traçat urbà de la vila

El traçat urbà de la nova vila d’Alcanar tenia una forma quadrangular, envoltada per una muralla i custodiada per torres de guaita angulars, de les quals només se’n conserva una, la Torre del Carrer Nou, unida a un petit tram de muralla. La vila tenia quatre portals situats prop dels angles del seu perímetre: al cap del carrer Major, a l’antic cementeri, al final del carrer del Raval i al camí d’Amposta. Dins del perímetre hi havia al voltant de 150 cases (9.926 m2).

En la toponímia dels carrers de la vila inicial trobem el carrer de la Claveguera, que ens indica l’emplaçament dels desguassos que conduïen les immundícies i l’aigua de les pluges a fora del recinte emmurallat. Al nord de l’antic nucli emmurallat i de l’església de Sant Miquel, trobem el carrer del Raval, que significa ’barri extramurs’ i prové del mot àrab “rabad”.


Escrit basat en el treball de recerca d’Arantxa Bel Vallés sobre la Carta de poblament d’Alcanar.

Alcanar Ràdio

Butlletí Alcanar

Subscriu-te al butlletí digital

Enviant aquestes dades s'accepta nostra Política de privacitat